Economia global 2023

El món ha d'evitar la fragmentació

Ara és un moment especialment difícil per a l'economia mundial, amb les perspectives que s'enfosquiran el 2023.

Tres forces poderoses frenen l'economia global: el conflicte entre Rússia i Ucraïna, la necessitat d'endurir la política monetària enmig de la crisi del cost de la vida i les pressions inflacionistes persistents i creixents, i la desacceleració de l'economia xinesa.

Durant les reunions anuals del Fons Monetari Internacional a l'octubre, vam preveure que el creixement global s'alentiria del 6,0% de l'any passat al 3,2% aquest any.I, per al 2023, vam rebaixar la nostra previsió al 2,7 per cent, 0,2 punts percentuals per sota del previst uns mesos abans al juliol.

Esperem que la desacceleració mundial sigui generalitzada, amb països que representen un terç de l'economia mundial que es contrau aquest any o el que ve.Les tres economies més grans: els Estats Units, la Xina i la zona de l'euro, continuaran estancades.

Hi ha una de cada quatre possibilitats que el creixement mundial l'any vinent caigui per sota del 2%, un mínim històric.En resum, el pitjor encara està per arribar i s'espera que algunes economies importants, com Alemanya, entrin en recessió l'any vinent.

Fem una ullada a les economies més grans del món:

Als Estats Units, l'enduriment de les condicions monetàries i financeres significa que el creixement podria ser de l'1 per cent el 2023.

A la Xina, hem reduït la previsió de creixement de l'any vinent al 4,4% a causa del debilitament del sector immobiliari i de la demanda global més feble.

A l'eurozona, la crisi energètica causada pel conflicte entre Rússia i Ucraïna està cobrant un gran impacte, reduint la nostra projecció de creixement per al 2023 al 0,5 per cent.

Gairebé arreu, la ràpida pujada dels preus, especialment els dels aliments i l'energia, està causant greus dificultats a les llars vulnerables.

Malgrat la desacceleració, les pressions inflacionistes són més àmplies i persistents del previst.Ara s'espera que la inflació mundial assoleixi un màxim del 9,5% el 2022 abans de desaccelerar-se fins al 4,1% el 2024. La inflació també s'està ampliant més enllà dels aliments i l'energia.

Les perspectives podrien empitjorar encara més i els compromisos polítics s'han tornat molt difícils.Aquí hi ha quatre riscos clau:

El risc de mal calibratge de la política monetària, fiscal o financera ha augmentat considerablement en un moment d'alta incertesa.

Les turbulències als mercats financers podrien provocar que les condicions financeres mundials es deteriorin i que el dòlar nord-americà s'enfortirà encara més.

Una vegada més, la inflació podria ser més persistent, sobretot si els mercats laborals es mantenen extremadament ajustats.

Finalment, les hostilitats a Ucraïna segueixen fent ràbia.Una escalada addicional agreujaria la crisi energètica i de seguretat alimentària.

L'augment de les pressions dels preus segueix sent l'amenaça més immediata per a la prosperitat actual i futura, ja que redueixen els ingressos reals i soscaven l'estabilitat macroeconòmica.Els bancs centrals estan centrats ara a restaurar l'estabilitat de preus i el ritme d'enduriment s'ha accelerat bruscament.

Quan sigui necessari, la política financera hauria de garantir que els mercats es mantinguin estables.Tanmateix, els bancs centrals d'arreu del món han de mantenir la mà ferma, amb la política monetària fermament centrada a domar la inflació.

La fortalesa del dòlar dels EUA també és un gran repte.El dòlar està ara en el seu nivell més fort des de principis dels anys 2000.Fins ara, aquest augment sembla impulsat sobretot per forces fonamentals com l'enduriment de la política monetària als EUA i la crisi energètica.

La resposta adequada és calibrar la política monetària per mantenir l'estabilitat de preus, alhora que permet que els tipus de canvi s'ajustin, conservant valuoses reserves de divises quan les condicions financeres empitjoren realment.

A mesura que l'economia global es dirigeix ​​cap a aigües tempestuoses, ara és el moment que els responsables polítics dels mercats emergents s'allarguin les escotilles.

L'energia per dominar les perspectives d'Europa

Les perspectives per a l'any vinent sembla força desagradable.Veiem que el PIB de la zona euro es contreu un 0,1 per cent el 2023, una mica per sota del consens.

Tanmateix, una caiguda reeixida de la demanda d'energia, ajudada pel clima càlid estacional, i els nivells d'emmagatzematge de gas a prop del 100 per cent de la capacitat disminueixen el risc de racionament d'energia dura durant aquest hivern.

A mitjans d'any, la situació hauria de millorar, ja que la caiguda de la inflació permet augmentar els ingressos reals i una recuperació del sector industrial.Però amb gairebé cap gasoducte rus que flueixi a Europa l'any vinent, el continent haurà de reemplaçar tots els subministraments d'energia perduts.

Així, la macrohistòria del 2023 estarà dictada en gran part per l'energia.Una millora de les perspectives per a la producció nuclear i hidroelèctrica combinada amb un grau permanent d'estalvi energètic i una substitució de combustible lluny del gas fan que Europa podria allunyar-se del gas rus sense patir una crisi econòmica profunda.

Esperem que la inflació sigui més baixa el 2023, tot i que el període prolongat d'alts preus d'aquest any comporta un major risc d'augment de la inflació.

I amb el final gairebé total de les importacions de gas rus, els esforços d'Europa per reposar els inventaris podrien fer pujar els preus del gas el 2023.

La imatge de la inflació subjacent sembla menys favorable que la xifra general, i esperem que torni a ser alta el 2023, amb una mitjana del 3,7 per cent.Una forta tendència desinflacionista provinent dels béns i una dinàmica molt més enganxada dels preus dels serveis marcaran el comportament de la inflació subjacent.

La inflació dels béns no energètics és alta ara, a causa d'un canvi en la demanda, problemes persistents d'oferta i la repercussió dels costos energètics.

Però la caiguda dels preus mundials de les matèries primeres, la reducció de les tensions de la cadena de subministrament i els alts nivells de la relació entre inventaris i comandes suggereixen que un gir és imminent.

Amb els serveis que representen dos terços del nucli i més del 40% de la inflació total, és aquí on serà el veritable camp de batalla per a la inflació el 2023.